<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> textos 11

Oliver Twist

Novel·la de Charles Dickens, escrita entre 1837 i 1838, narra la peripècia vital d'un noi orfe, que en fugir de l’hospici és captat per una banda juvenil de lladres, dirigida per Fagin, un jueu despietat i cruel.


No fou fins que el deixaren sol en el silenci i quietud del lúgubre obrador de bagulaire que Oliver donà expansió als sentiments que és de suposar havia de despertar en un mer infant el tractament del dia. Havia escoltat llurs improperis amb una mirada de menyspreu; havia aguantat la pallissa sense un crit; perquè ell es sentia créixer en el cor aquell orgull que hauria reprimit un xiscle fins a l’últim moment, encara que l’haguessin rostit viu. Però ara que ningú no el podia veure ni sentir, caigué de genolls a terra i, amagant-se la cara amb les mans, plorà unes llàgrimes com les que Déu no vulgui mai que gaires petits tinguin motius de vessar davant d’Ell.
Una llarga estona Oliver romangué immòbil en la seva actitud. La candela s’estava acabant decremar quan es posà dret. Havent mirat recelosament al seu voltant, i escoltat amb tota l’atenció, desféu a poc a poc els forrellats de la porta i tragué el cap a fora.
Feia una nit freda i fosca. Les estrelles semblaven, als ulls del noi, més lluny de la terra que no les havia vistes mai; no feia gota de vent; i les ombres tristes que feien els arbres a terra semblaven sepulcrals i mortes de tan quietes. Suaument tornà a tancar la porta; i aprofitant la claror morent de la candela per a lligar dintre un mocador les poques peces de vestir que tenia, s’assegué damunt un banc a esperar el matí.